Les fires d’art s’han convertit en un dels motors més importants del mercat de l’art, són espais on es realitzen una bona part de les transaccions. El seu èxit ha comportant un creixement exponencial tant en nombre de fires que es realitzen, com de ciutats que les acullen. Entre el 26 de febrer i l’1 de Març de 2020 se celebra a Madrid la fira d’art contemporani Arco, una de les fires més importants d’art contemporani del circuit internacional i, sense cap dubte, el gran esdeveniment artístic de l’any a Espanya.
Paral·lelament a Arco se celebren a Madrid set fires d’art, es programen importants exposicions i nombroses activitats artístiques. Arco ha seguit el model de les grans fires expandint la seva activitat territorial amb la 4 edició d’Arco Lisbo que s’organitza durant el mes de maig a Lisboa.
En l’edició d’enguany d’Arco hi participen dues-centes nou galeries procedents de trenta països, entre les quals destaquem: Hauser & Wirth, Thaddeaus Ropac, Chantal Crousel, Esther Schipper, Perrotin, Meyer Riegger, Contínua, Marlborough, Luisa Strina, Elvira González, Helga de Alvear, Juana de Aizpuru, Guillermo d’Osma.
Arco és una fira de caràcter internacional, amb una participació estrangera del seixanta-set per cent, sent les galeries de Llatinoamèrica les que tenen una major visibilitat. Del trenta-tres per cent de les galeries espanyoles, la majoria tenen seu a Madrid i Barcelona, però també trobem interessants propostes d’altres ciutats com ara Alacant, Sevilla, Palma de Mallorca, Vigo, Gijon, Badajoz, Santiago de Compostelas. Entre les galeries barcelonines podem trobar a ADN Galeria, Ana Más Projects, Àngels Barcelona, Bombon Projects, Ethall, Joan Prats, Marc Domènech, Mayoral, Miguel Marcos, Polígrafa Obra Gràfica, Projects SD, Rocio Santa Cruz, i Senda.
Al pavelló 9 d’Arco se celebra la important fira d’ArtsLibris, Fira Internacional del Llibre d’Artista, el Fotollibre i l’Autoedició, en la que hi participen més de quaranta expositors de diferents països, amb una gran presència de països de Llatinoamèrica. Arts Libris ofereix una visió complementaria a Arco que inclou llibres d’artistes i altres suports que els artistes han utilitzat com a plataforma de difusió com a espai discursiu.
Aquest any la fira inicia un nou període sota la direcció de Maribel López. S’ha substituït el model de país convidat per “It’s Just a Matter of Time-És només qüestió de temps-“ amb una proposta inspirada en l’obra de l’artista i activista cubà Félix González-Torres. En aquesta edició hi ha un bon percentatge de projectes centrats en un o dos artistes, d’entre els quals l’organització destaca els porjectes d’Ai Weiwei, Alfredo Jaar, Mario Merz, Kiki Smith, Aurelia Muñoz, Sara Ram o Veluspa Jarpa.
Les obres de dones artistes també tenen una bona visibilitat. La directora de la fira ha remarcat que entre els projectes d’artistes, gairebé la meitat són de dones. Entre les propostes d’artistes dones podem trobar la de Concha Jerez una artista pionera de l’art conceptual a Espanya que presenta a la galeria Aural d’Alacant un interessant i inèdit projecte de 1974 relacionat amb una proposta que havia realitzat titulada “Desarticulació d’un partit polític clandestí”. La seva obra també serà motiu d’una exposició retrospectiva basada en el títol d’una de les seves peces “Que nos roban la memoria”. Dita exposició s’articula a través de la memòria, un dels principals temes d’interès de l’artista Concha Jerez. La mosta s’inaugurarà al Museu Nacional Reina Sofia a la primavera de 2020.
També són interessants les propostes d’altres artistes que pertanyen a l’avantguarda femenina d’aquest període, com ara Annegret Soltau a la galeria Anita Beckers de Frankfurt, o Ilke Fusková a la Walden Gallery de Caba a l’Argentina, amb obres a un preu al voltant dels 25000-35000 €. La galeria londinenca Richard Saltoun, especialitzada en art de postguerra, presenta a Arco obres de dones artistes del col·lectiu que en la dècada de 1960 i 1970 van tenir una gran importància i visibilitat: Rose English, Gina Pane i Olga de Amaral. La galeria madrilenya José de la Mano també presenta una interessant proposta d’artistes dones de les dècades de 1960- 1970: Irene Buarque, Ana Buenaventura, María Droc, Vera Chaves Barcellos, Noemi Martínez i Aurelia Muñoz. Dones que van realitzar una interessant proposta en el seu moment, però que actualment no tenia molta visibilitat. En el cas d’Aurelia Muñoz la seva obra es va començar a recuperar fa poc temps i recentment ha estat motiu d’importants exposicions al Moma de Nova York i Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcena. El ventall de preu de la seva proposta és molt ampli i va des dels 2500 euros als 60000 euros.
Una versió contemporània de l’Aurèlia Muñoz la podem trobar en l’artista i teixidora guatemalenca Hellen Ascoli que presenta el seu treball a la galeria Proyectos Ultravioleta de Guatemala, on també artistes residents a Nova York han realitzat una proposta d’obra tèxtil basada en els telers de corretja posterior, pràctica utilitzada per les dones des del període prehispànic, abordant així qüestions d’identitat, territori i gènere, i amb uns preus d’obres que oscil·len entre els 5000 i els 15000 euros.
Aquest any, a diferència dels anteriors, és notori un canvi generalitzat tan a nivell estètic com de matèries artístiques. És l’edició més objectual dels últims anys i l’art conceptual que era una línia molt consolidada, pràcticament ha desaparegut a excepció de les interessants propostes vinculades a l’avantguarda femenina que hem comentat anteriorment, donant pas a propostes més relacionades amb l’abstracció i els seus diferents vessants. També les escultures i objectes estan molt presents, algunes de molt gran format com “Lo profundo es el aire XVIII” d’Eduardo Chillida a la galeria Hauser & Wirth que es ven per 5 milions d’euros, i dos caps de Jaume Plensa a la galeria Lelong, a 450.000 euros cada peça.
La fira també reflecteix l’interès pels artistes que experimenten amb altres matèries artístiques com la ceràmica. En ceràmica destaquen la instal·lació de l’artista Ana López, les escultures de Théo Mercier, el mural de Fernando Renes, o les obres que presenta la galeria Espacio Minimo de Madrid de Anne Bering, Nono Bandera i Miguel Ángel Gaüeca. L’alta presència que podem trobar d’altres suports ha anat en detriment de la fotografia i l’art immersiu: cinema, vídeo, instal·lació, que tenen un gran presència expositiva internacional en museus i institucions pero poca en la present fira.
Sense cap dubte Arco s’ha consolidat com una gran opció dins el mercat artístic, i serà interessant veure l’evolució de mercat que es produeix en aquesta nova dècada.