L’artista de la Bisbal d’Empordà presenta a la galeria José de la Mano una sèrie de dibuixos i cartrons amb xifres i lletres estampats al·lusius a la lectura
L’exposició es pot visitar fins al dia 29
Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941) és un dels artistes gironins amb més recorregut, que és com dir un supervivent d’una època en què les exposicions tenien el valor d’una conquesta extraordinària, no per com costés que una galeria apostés per organitzar-la, sinó per les qualitats pioneres de l’obra que s’hi exhibia. A mitjan anys setanta, en el context de la poètica de l’art pobre (en l’ambient deprimit del postfranquisme, també), Noguera ja havia estat capdavanter en el treball amb fotocòpies, dignificant així fins els mitjans més banals de reproducció mecànica i donant-los una nova significació. Al final d’aquella dècada va introduir en els seus muntatges la idea de l’arxiu, avui una moneda gastada del discurs de l’art contemporani però que en mans de Noguera, que ha tingut sempre un sentit molt agut de les connexions entre l’art i la vida, a través dels àlbums familiars i els objectes trobats o en desús, prenien una dimensió poètica extraordinària com a construccions de realitats.
L’actualitat de les seves recerques d’aleshores es posa de manifest en cada nova exposició que presenta, tot sovint recuperant i posant al dia material d’aquelles propostes pioneres aprofitant noves troballes, des de postals a fotografies, i les possibilitats de reproducció i visualització que li ofereixen els nous mitjans tecnològics. El 2011 va reunir una mena de compendi d’aquestes recerques a l’exposició Històries d’arxiu a la Fundació Tàpies, per la qual va rebre el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, on fotocòpies, fotografies i objectes domèstics col·laboraven a donar forma a les traces etèries i confuses de l’existència. Ben mirat, un penja-robes, una llauna de sardines o una bombeta contenen tanta informació sobre els dèbils suports de la privacitat com un gruixut tractat d’antropologia.
Una selecció de les seves obres relacionades amb el llenguatge i la lectura, temes que l’han interessat des de finals dels anys seixanta, s’exposen ara, fins al 29 de maig, a la galeria José de la Mano de Madrid amb el títol Leer es el inicio. Són una sèrie de dibuixos i cartrons en els quals va treballar el 1974 servint-se de signes numèrics i alfabètics estampats a partir de tampons o segells de goma, fusta o ferro procedents d’antigues impremtes. La idea provenia dels seus primers monotips fets amb paper de diari i de la incorporació de paraules fora de context en les seves peces ceràmiques de principis dels setanta. De fet, Noguera s’ha interessat profundament per la ceràmica, i va intervenir decisivament en la definició museològica del Museu Terracotta de la Bisbal. La juxtaposició d’aquests signes de manera aparentment aleatòria damunt el paper recrea el món de l’escriptura i el seu desxiframent en un sentit altament poètic, pel fet que, en vista de la impossibilitat d’interpretar un missatge, allò que s’imposa a la vista és la qualitat mateixa del llenguatge, la seva potencialitat significativa.